Els que ja fa anys que transitem per aquest món, podem recordar el TBO, ( ignoro si encara s'edita ), un setmanari d'historietes amb uns personatges que havíem arribat a considerar-los com a propis. La família Ulises, en Melitón Pérez, la senyora Filomena i el seu consultori sentimental, les aventures africanes d'en Morcillón i el seu ajudant en Babalú......ens feien passar, amb les seves peripècies estones ben entretingudes fins al punt que es feia llarg haver d'esperar una setmana per anar-lo a comprar, si no ho recordo malament cada dijous, a la llibreria de can Pascal, al carrer de la Rutlla. N'hi havia un, el professor Franz de Copenhaguen, que era dels meus preferits. Es tractava d'un " savi " que inventava màquines de tota mena. Servint-se de politges, claus, ferros, trossos de fusta, cordes, morters, embuts...amb qualsevol material, el senyor Franz, tenia l'habilitat per a construir enginys per ajudar a fer un treball, el més complicat que hom pugui imaginar-se. Des de donar menjar a les vaques fins a un artilugi per a refrescar-se de la calor en època estiuenca, no hi havia cap problema que l'eminent científic no pogués resoldre. Per descomptat tot automatitzat, no calia moure ni un sol dit, per tal que l'enginy funcionés a la perfecció i el més important, sense despesa energètica, vaja, el moviment perpetu. Però, i malgrat els coneixements de que disposava el savi, no va trobar la manera ( que jo recordi ), de imaginar un mecanisme que fabriqués diners.
El que mai va aconseguir el saberut professor Franz de Copenhaguen, com per art d'encanteri, ho ha fet realitat el govern de la Nació, sembla que mercès a les aptituds quasi màgiques del seu president, el senyor Zapatero. No fa massa temps, just tres mesos tirant llarg, se'ns deia i repetia que els pressupostos per l'any vinent serien, per mor de la davallada econòmica, difícils de quadrar, que el govern es veia obligat a fer mans i mànigues per tal que els comptes sortissin.Quan se li recordava al senyor President, el comprimís adquirit, de destinar els recursos econòmics per tirar endavant la segona fase del desplegament de la Llei de la dependència, responia diguent que la " conjuntura econòmica " aconsellava no tocar les arques de l'Estat, per " tenir un roc a la faixa " per un si de cas...Res a dir als quatre-cents euros si s'haguessin lliurat en base a criteris selectius, amb equitat, a les persones amb rendes salarials més baixes, i no de manera lineal. El senyor Botín, president del banc Santander-per posar un exemple--, i com ell milers d'altres persones amb quantioses fortunes, també varen beneficiar-se dels 400 euros. En el primer dels supòsits, hi hauria hagut uns diners, que tot i ser insuficients, es podrien haver assignat a l'esmentada llei.
Esclata la crisi recordem que fins a darrera hora no n'hi havia i de sobte, el senyor Zapatero posa en marxa l'invent; la màquina de fer bitllets. Surten diners per totes bandes, a dojo. Les entitats financeres, bancs i caixes d'estalvis reben quantitats milionàries d'euros sense cap classe d'intervenció ni control per part del poder polític, tot i tractant-se de diners dels ciutadans. El senyor Solbes, a demanda de l'oposició, es veu forçat a comprometre's, en el termini de quatre mesos, a examinar el bon fi d'aquests diners. Cal recordar que han sigut entregats amb la obligació per part de les entitats financeres, de destinar-los a ajudar a les petites i mitjanes empreses ( pòlisses de crèdit i avals, per aturar en el possible la sagnia de l'atur) i també per assistir a les persones. Pel que jo escolto, sembla que fins ara, aquestes ajudes no han arribat a qui corresponen i haig de creure que és cert. El senyor Solbes, manifestava ahir, que no es sentia gens satisfet del destí d'aquests diners. És que potser s'inverteixen en altres " necessitats "?
0 comentarios:
Publicar un comentario