docència a una fundació de
Botín i La Caixa
La consellera d’Ensenyament ha signat un conveni amb
la fundació privada Empieza por Educar que li permet
de fer-se càrrec de la docència directa en horari lectiu
de l’alumnat d’ESO en condicions desafavorides i amb
dificultats d’aprenentatge dels centres públics.
Un projecte que ja s’està duent a terme, sense cap mena
d’informació pública, en 8 centres a Catalunya amb
un protocol d’acord amb el qual la fundació posa dos
professionals de mitjana a temps complet durant dos
cursos. Aquests professionals han estat contractats seguint
els seus propis mètodes de selecció, cobren el sou que fixa
la fundació i es posen al servei del centre educatiu per
impartir docència a l’alumnat esmentat, generalment de
matemàtiques i llengua catalana en el desdoblament del
grup classe. A més, participen en l’avaluació de l’alumnat
i fan 24 hores de permanència al centre, de les quals 19 són
lectives.
La conselleria en fa la proposta, però és el centre qui
hi ha de donar el vistiplau. És una decisió de l’equip
directiu, un cop escoltat el claustre, que ha d’aprovar el
consell escolar. Amb aquest sistema, Rigau ha trobat una
via de dubtosa legalitat per externalitzar part dels suports
a l’ESO dels centres públics a mans privades, amb la qual
aprofundeix encara més en el procés de privatització
que està patint l’ensenyament públic amb la contractació
de personal a través d’empreses de serveis educatius i
fundacions, tot lligat a l’autonomia de centre i als plans
d’entorn.
Què és Empieza por Educar
És una fundació que es presenta com una entitat “sense
afany de lucre”, però la composició del seu organigrama
té força més a veure amb la banca i l’especulació financera
que amb el món de l’educació. Presidida per Patricia Botin i
avalada pel Banc de Santander, La Caixa i altres fundacions
i empreses lligades al món de les finances, compta amb
executius amb contrastada experiència en les empreses de
consulting, inversions i productes financers de dubtosa
legalitat i, a Catalunya, també amb dirigents sorgits de
l’Escola Pia i algun, si més no, de vinculat a Digital Text.
La fundació és una filial de la multinacional Teach for All,
que està estesa amb diferents noms per 13 països del món,
des dels Estats Units fins a la Índia, passant per l’Amèrica
llatina, i en les quals participen bancs i empreses com JP
Morgan, Morgan Stanley, el Deustche Bank...
Un conveni signat amb Gabilondo al febrer del 2010 va
permetre a la fundació penetrar en els “campus d’excel·lència
universitària” per començar a seleccionar el personal
La “llarga marxa” cap a la privatització de l’ensenyament públic
Irene Rigau, Emilio Botín (Banc de Santander) i Isidre Fainé (La Caixa)
El professorat de Madrid ha
impedit que la Fundació entri
en els centres públics
que després destinarà a la intervenció docent entre els
estudiants d’últim any i entre els que han acabat la carrera
i que posteriorment reben una formació-adoctrinament de
6 mesos (menys temps que l’antic CAP o el nou màster del
professorat de pública) que, suposadament, els prepara per
a la docència.
Al pla s’hi han apuntat ràpidament Rigau i Aguirre.
Aguirre ha fracassat en el seu intent d’imposar el projecte
amb la fundació als centres públics de Madrid perquè el
professorat l’ha rebutjat i només l’ha pogut implementar
en alguns, determinats, centres privats. Rigau l’implanta
de manera pràcticament clandestina i obre les universitats
catalanes perquè la fundació pugui seleccionar el personal
que l’ajudi a materialitzar l’altra part dels seu pla: tutoritzar
els treballs d’estiu dels alumnes suspesos el juny a l’ESO
i a 1r de batxillerat. Uns treballs que seran obligatoris per
presentar-se als exàmens de setembre. Després, aquests
universitaris excel·lents s’han de comprometre dos cursos
sencers més a realitzar una tasca de reforç a alumnat amb
dificultats dins els centres educatius públics i que ja ens
podem imaginar que suposarà la pèrdua del lloc de treball
del professorat interí que la porta a terme habitualment.
El setmanari El Triangle publicava fa poc que Duran i
Lleida té un deute hipotecari de 2 milions d’euros, la majoria
amb el Banc de Santander. A USTEC·STEs ens preguntem si
aquest deute tindrà alguna cosa a veure amb la precipitació
amb què Rigau ha pres la decisió d’obrir les portes dels
centres a aquesta fundació.
El fracàs escolar com a coartada
Aquesta fundació conservadora i ultraliberal es presenta
als centres d’una forma altruista, gairebé beatífica, tot
enarborant la bandera de la lluita contra el fracàs escolar, una
xacra a extingir, imbuïts amb la idea que només professionals
excepcionals (“com ells i elles “) i emprenedors la poden
combatre amb eficàcia. Una xacra, no ho oblidem, amb la
qual ni administracions, ni famílies, ni professorat han estat
capaços d’acabar. Aquesta aura els confereix un caràcter
messiànic i alhora competitiu que no trigarà a xocar amb la
feina diària del professorat del centre, ja que és inevitable
la comparació entre els resultats obtinguts per uns i altres.
L’experiència de la trajectòria d’aquestes fundacions
lligades a Teach for All demostra que aquests altruistes valors
s’acaben convertint en la seva pràctica docent en el foment
entre l’alumnat de la competitivitat, l’individualisme, la
deslleialtat i la jerarquització de les relacions segons el nivell
de coneixements que va adquirint cada alumne/a.
Una iniciativa que, sens dubte, reforça
l’altruisme dels seus dirigents i protectors amb les
generoses desgravacions fiscals que obtenen per
posar en marxa aquests tipus de projectes que, a
més, els confereixen una considerable influència
social, publicitat per als seus negocis, els renten
la imatge personal i els incrementa la ja innegable
capacitat de pressió que tenen sobre els governs
per introduir els canvis i les reformes educatives
que els convenen i, com qui no vol la cosa, els obre
un camí per anar de mica en mica construint un
projecte que, un dia no gaire llunyà, els permeti
de gestionar directament l’ensenyament públic.
De moment, ja comencen a introduir-se en els
centres.
Un altruisme tan desinteressat que els porta
també a pagar el sou dels seus professionals amb
subvencions públiques. De moment, el Govern
espanyol ja els ha concedit aquest any 38 milions d’euros;
ara veurem amb el temps les aportacions que els farà el
tàndem Aguirre-Rigau, que amb Gabilondo formen el
triangle polític que està afavorint la inserció de la fundació
en els centres educatius i la selecció dels seus professionals
a les universitats; de fet, en els cursos d’estiu de la fundació
hi han participat al voltant d’una trentena d’estudiants
catalans seleccionats d’ESADE i la Pompeu, entre d’altres.
Cal impedir la intervenció d’aquesta
fundació als centres públics.
USTEC·STEs rebutja aquest intent de privatització dels
reforços i suports educatius a l’ESO pública i fa una crida
als claustres a oposar-s’hi i a impedir que aquest model
s’implanti als seus centres. USTEC·STEs portarà el debat i la
mobilització als centres per donar suport a aquesta oposició.
Així mateix, estudiarà les possibilitats legals d’impugnar
la intervenció en la docència directa de la fundació en els
centres públics perquè:
l És el projecte més ferm i seriós d’externalitzar serveis
educatius públics i obrir una porta prou ampla a la
gestió privada dels recursos humans que intervenen en
la docència com a pas previ a consolidar la privatització
d’altres serveis complementaris i de l’ensenyament públic
en general. Ens estan indicant que la retallada de plantilles
també la fan per fer possible l’entrada del sector privat en
la xarxa pública.
l És no només una negativa a posar professorat seleccionat
per l’administració educativa, queda reflectit clarament
que els centres públics en necessiten per abordar
el tractament de la diversitat, sinó que l’entrada de
professionals de la fundació farà disminuir la contractació
anual de professorat interí, que estarà més precaritzat
encara ja que s’incrementaran els seus períodes d’atur en
la rotació laboral.
l Provoca una escletxa en la imparcialitat ideològica que
ha de presidir la contractació de professorat i actua contra
l’esperit i el sentit socialment crític d’una educació que ha
de basar-se fonamentalment en valors humans solidaris.
Així mateix, USTEC·STEs alerta a les direccions i als
consells escolars dels problemes de responsabilitat civil
que es poden originar, ja que són els responsables últims
d’acceptar que aquests professionals que no tenen cap
relació laboral amb l’Administració compleixin funcions
docents als seus centres.
USTEC·STEs fa una crida a les direccions
i claustres dels centres públics a rebutjar
aquest model privat de suport educatiu,
en defensa de l’ensenyament públic i en
contra de la seva privatització.
USTEC·STEs exigeix al departament
d’ensenyament que contracti personal
de la borsa de treball del personal interí
per cobrir les necessitats educatives dels
0 comentarios:
Publicar un comentario