Escrache?

ESCRACHE?. EL QUE PATIM NOSALTRES






En els últims dies s'està parlant molt dels escraches realitzats per les víctimes dels desnonaments contra els parlamentaris d'algunes formacions polítiques insensibles a aquesta autèntica xacra social. Es queixen de la pressió que es fa contra ells, però no es queixen del escrache que els fan els bancs i el capital especulatiu perquè aprovin lleis que van en contra de la majoria de la població o es neguin a modificar les ja existents i legislar a favor dels més desfavorits.

Però per pressió la que rebem els ciutadans d'aquest país dia rere dia, pressió a la qual ens sotmeten el Govern central i el Govern de la Generalitat, i aquest escrache institucional no es queda al portal del nostre domicili sinó que entra fins al més profund de les nostres llars i es queda amb nosaltres dia i nit.

Escrache el que pateixen els nostres estudiants amb les retallades en educació, augment de taxes, retallades en beques etc. Escrache el que pateixen els malalts d'aquest país a causa dels copagaments sanitaris, tancaments de quiròfans, falta de llits, etc. Escrache el que patim els treballadors amb l'última reforma laboral. Escrache el que pateixen els aturats sense esperança d'un treball i un sou digne a curt termini. Escrache el que pateixen tots aquells que ens poden pagar la seva hipoteca a final de mes o els que han estat estafats pels Bancs i Caixes amb les preferents.

Escrache el que patim els ciutadans de Catalunya quan se'ns nega el nostre dret a decidir.

Davant aquesta situació avui més que mai diem que val la pena estar compromesos, que el nostre compromís personal i el d'ICV és estar al costat de tots els que pateixen el escrache institucional i d'aquest sistema, que l'alternativa és possible, que es pot legislar i governar de manera diferent, que iniciatives com la de la Junta d'Andalusia davant el problema dels desnonaments són el camí i que per accions com aquesta val la pena fer el que fem i ser on som.