El retorno de Marx (Article de EL PAIS)

|

La losa que pesa sobre el pensamiento de Carlos Marx, debido a la usurpación que hicieron de él las revoluciones que se llamaron marxistas, todas fracasadas, ha impedido que reconozcamos, sin esos lúgubres embargos, la grandeza de algunas de sus ideas (no de todas, desde luego). Pero de la misma manera que podemos leer el Evangelio de Jesús liberados de las coacciones que ejercen sobre él los atropellos cometidos en su nombre -múltiples crímenes de toda laya-, así también podemos y debemos recuperar la figura de Marx sin consentir que ninguno de sus usurpadores lastre el alcance del poder crítico y liberador de su pensamiento. Y en estos momentos en los que el capitalismo ha dado muestras evidentes de sus flaquezas más demoledoras, la figura de Marx debe ser recuperada precisamente para recordar la forma como describió el funcionamiento del capitalismo, siempre voraz y dispuesto a cualquier forma de abuso con tal de hacer valer su principio esencial del beneficio por encima de todo.

Que la idolatría del dinero supusiera la humillación de miles y miles de seres humanos, era algo que al primer capitalismo no le importaba la más mínima higa. De ahí que Marx, genial intérprete de esos mecanismos de dominación, fuera a la vez alguien que quisiera y se propusiera cambiar el signo de la historia con el fin de superarla en un proyecto ideal que, al hacerse él mismo historia, degeneró en sociedades también esclavizadas, con el crimen político como bandera y la segregación social como método de dominación. Al caer esos regímenes totalitarios y estafadores, pareció que el capitalismo no tenía oponentes y por eso alguien que se hizo famoso pudo decretar el fin de la historia, que sólo era el sueño de la impunidad absoluta. Ninguna tropelía cometida en nombre del capitalismo podría seriamente ser objeto de una desautorización global en el siglo XXI, puesto que no había ideas alternativas, ya que las únicas que se habían alegado y puesto en práctica habían fracasado estrepitosamente. Incluso un país como China, mastodonte que mantiene intactas las hechuras de un Estado totalitario, hizo su particular revisión y se afilió al capitalismo antaño denostado y del que ahora es un principal motor en el mundo, atropellando a su paso los derechos humanos y también los derechos de la Naturaleza (que son también derechos humanos).

Pero si leemos sin prejuicios los escritos de Marx, nos daremos cuenta del portentoso aliento que hay en ellos para penetrar en los entresijos de la maquinaria del capital voraz y ciego con el fin de no someterse a la primacía del dinero como valor supremo, convertida en ideología inapelable, es decir, en auténtica ley de la historia inmune a cualquier justificada y desconfiada sospecha y no digamos a cualquier intento de superación. Una reflexión crítica sobre nuestro mundo nos avisa, como avisó Marx en el XIX, de que el dinero es el ídolo absoluto que los capitalistas financieros, enfermos de avaricia, han pretendido multiplicar, en forma de beneficios ilimitados, por medio del engaño y la mentira. Las víctimas de sus operaciones fraudulentas no serán precisamente ellos mismos, los grandes tiburones de las finanzas, inmensamente remunerados, a salvo de cualquier imputación legal, lejos de cualquier cárcel justamente punitiva, sino todos los que, gracias a ese bandidaje de cuello blanco, conocerán la ruina de sus vidas, aquí y allá, cerca y lejos, en los países desarrollados pero también en los países pobres, más pobres aún, más miserables aún si cabe cuando la marea negra se extienda. A ese capitalismo ilimitadamente voraz hay que imputarle, con la ayuda de Marx, el encerramiento de la existencia en la cárcel exclusiva del dinero idolatrado y de su progenie no menos ciega e inhumana: los valores que se arrastran detrás de esa estela que no mira más que a su ombligo, y es ajena al horror de la pobreza de los más pobres que ya lo eran y a la de los que lo serán a partir de ahora.

La avaricia insaciable ha dejado al descubierto la esencia de un sistema que solo cree en el fondo en el dinero como único valor y sobre el que pretende que fundamentemos todas las manifestaciones de la existencia. Así, la productividad económica rige los últimos derroteros de la educación superior; las desmesuradas ganancias rigen los principios de la actividad económica; la acumulación de dinero rige los anhelos de tantos y tantos seres humanos, doblados en pequeños terratenientes de sus idolatradas -aunque modestas- riquezas; el valor de cambio de las obras de arte -Hirst y compañía- sustituye con creces su contenido de verdad, como diría Adorno, y, a la postre, su invitación a ser un hecho revelador del hombre esencial antes que un sustituto del dinero. Los escritos de Marx nos ayudan a no creer en esos ídolos y a denunciar las mentiras sobre las que se sustentan. No sé si habrá otras alternativas, pero al menos ese pensamiento, que parecía enterrado, nos devolverá, en el espejo roto de nuestra reciente historia, la mejor imagen de nuestra dignidad.

Ángel Rupérez es escritor y profesor de Teoría de la Literatura de la Universidad Complutense de Madrid.

Entrevista a Joan Saura a EL PERIODICO

|


Joan Saura atiende a esta entrevista con un estado de ánimo agridulce: satisfecho por la estabilidad y la gestión del Gobierno tripartito, preocupado por la financiación y el Estatut, y enojado por las críticas a su actuación en el caso de los mossos condenados por torturas.

--Acaba usted de ser reelegido presidente de ICV por última vez. ¿Será Joan Herrera su sucesor?
--Herrera es el nuevo secretario general, el número dos. Ahora bien, mi sucesor saldrá de unas primarias dentro de cuatro años.

--Pero ha colocado a Herrera en la mejor posición de partida, ¿no?
--Está bien colocado, sí. Herrera es un valor en alza en Iniciativa. Pero no querría que nadie pensara que aquí hay sucesores a dedo.

--La asamblea de ICV lamentó cierta desconexión entre el partido y el Govern. Usted ha prometido dedicarse más al partido. ¿En detrimento del Govern?
--No... Lo que he prometido, sobre todo, es que también fijaré públicamente mi opinión política sobre asuntos que no afectan al Govern. ICV ha tenido una crisis de crecimiento. Hemos tenido que hacer frente a muchas responsabilidades gubernamentales y una parte importante de los cuadros del partido han tenido que dedicarse a ellas.

--Crisis de crecimiento, pero estancamiento electoral.
--Iniciativa nunca ha sido tan potente como ahora. En las últimas dos autonómicas tuvimos buenos resultados. Es cierto que en las municipales y en las generales, no tanto. Pero hemos diagnosticado bien los problemas internos y ahora, con la crisis económica, nuestras propuestas cobran más fuerza que nunca: la necesidad de un nuevo orden financiero internacional, la tasa Tobin impuesto sobre el flujo internacional de capitales para penalizar operaciones especulativas, que reivindican los movimientos antiglobalización, la necesidad de modificar la ley de estabilidad presupuestaria para permitir más déficit público. Son cosas que hemos defendido en solitario y que ahora empiezan a ser reconocidas por casi todo el mundo. Por tanto, la crisis, y no quiero que se me entienda mal, es una ventana de oportunidades para la izquierda. Porque reclama un nuevo modelo que supere el neoliberalismo.

--¿Comparte la petición de flexibilidad que el president ha hecho a los sindicatos?
--En los años de crecimiento económico, los sindicatos han sido responsables y flexibles, aunque la participación de la renta de los trabajadores en la riqueza nacional ha disminuido. Evidentemente, la crisis pide flexibilidad a todo el mundo, pero lo que no puede ser es que la pague quien no la ha creado. Las propuestas de abaratamiento del despido no se pueden aceptar. A mí no me preocupan los sindicatos, sino que algunas empresas intenten aprovecharse para hacer falsos ERE.

--¿Hay oportunismo empresarial?
--Aún no lo sé con exactitud. En el caso de Nissan, no sé si esa es la expresión adecuada, pero el ERE que han presentado no se puede aceptar. Nissan tenía beneficios hasta marzo pasado, no ha presentado ni plan industrial ni social... Por tanto, intenta aprovecharse de la crisis para tomar medidas inaceptables. El Govern no puede admitir ningún ERE oportunista. Me consta que la consellera de Treball también piensa así.

--El segundo Gobierno tripartito ha llegado al ecuador. ¿De qué está satisfecho y de qué no?
--El balance global es positivo. Estamos dando prioridad a las necesidades de las clases populares. Con la ley de barrios, con la vivienda pública, con la sanidad, con la educación, donde a pesar de las discrepancias sobre la ley hemos pasado de 47.000 a más de 63.000 maestros en la escuela pública... Sin embargo, no veo que esto se perciba bien, porque hay cuatro temas que han monopolizado la imagen del Govern: el caos de Cercanías, el apagón, la sequía y la negociación de la financiación.

--¿Y en la columna del debe?
--Lo peor es la relación con el Estado. Los incumplimientos permanentes con Catalunya en la financiación. Y en el desarrollo del Estatut.

--¿Qué pasa con el Estatut?
--Pasa que el Gobierno central, empezando por su presidente, no tiene un modelo. No sabe cómo hacer frente a los nuevos estatutos.

--¿Zapatero no sabe qué hacer con el Estado autonómico?
--No tiene una hoja de ruta autonómica. Yo ya no sé qué España quiere Zapatero. Para muchos ministerios, el Estatut es como si no existiera. Vamos, yo creo que ni siquiera se lo han leído. Preferirían que no se desplegase.

--¿Cree que el Gobierno catalán se lo juega todo a la financiación?
--Buena parte del éxito o del fracaso de este Govern pasa por ahí. Estoy convencido de que la firmeza del Govern hará posible un acuerdo. Las consecuencias de un desacuerdo serían terribles. De entrada, una crisis importantísima entre Catalunya y el Estado.

--Montilla dice que le cuesta ver en la práctica la lealtad del Gobierno central. ¿Existe esa lealtad?
--No. En algunos temas, no. Con la financiación, no. Ni con Cercanías.

--¿Cómo evalúa el grado de cohesión del tripartito?
--La estabilidad hoy es muy fuerte; está por encima de posibles discrepancias.

--Pese a ello, el Govern va camino de aprobar la ley de educación con el rechazo de ICV...
--Lo malo no es que ICV vote en contra, sino que entidades que firmaron el pacto nacional de la educación se opongan ahora a la ley. En el tránsito del pacto a la ley, ha disminuido el apoyo social. El president ha expresado su voluntad de consenso. Nosotros también.

--¿Qué consecuencias tendría un desacuerdo final?
--Quiero pensar que eso no pasará. Si pasara, las consecuencias serían graves, desde luego.

--¿Podría afectar a la continuidad de la coalición?
--No nos lo hemos planteado. Buscamos un acuerdo. Si no lo alcanzásemos, ya veríamos.

--La culminación del despliegue de los Mossos coincide con una condena por torturas contra unos agentes. Los sindicatos policiales le acusan de no defender a sus mossos...
--Es una sentencia dura, pero no es firme. Hemos tomado dos decisiones. Una, la suspensión cautelar de los condenados. Y dos, recurrir contra la sentencia para que estas personas tengan derecho a defenderse. Ante una sentencia como esta no podíamos estar sin hacer nada. Los presuntos malos tratos policiales son aislados, mínimos. De todos los casos denunciados, las condenas no llegan al 2%. El comportamiento ético y democrático de los Mossos es altamente positivo. Nosotros actuamos frente a hechos que, aunque minoritarios, no podemos pasar por alto.

--Los agentes condenados habían sido exculpados en una investigación interna. ¿Pudo haber encubrimiento corporativo?
--No. Yo entonces no era el conseller de Interior y no sé cómo se hizo la investigación. Pero estoy convencido de que si no se pidieron responsabilidades es porque no se hallaron pruebas. No me imagino que se haya producido un encubrimiento corporativo.

--Su antecesora Montserrat Tura, hoy consellera de Justícia, ha salido en defensa incondicional de los condenados. Usted, no.
--No tengo nada que decir sobre las declaraciones de la consellera.

--¿Juzga apropiada la intervención de Tura, quien hace dos años ya discutió su nombramiento?
--No comentaré esto.

--¿Puede garantizar que todo ciudadano está hoy a salvo de maltrato policial en Catalunya?
--Eso es imposible. Tampoco se puede garantizar que todos los periodistas o todos los médicos actuarán bien. Sí garantizo que hacemos y haremos todo lo posible para prevenirlo: cámaras en las comisarías, formación, instrucciones contundente contra los malos tratos por minoritarios que sean...

Nou documental

|

Doncs ja teniu a la vostra disposició aquest excel.lent documental emès per cuatro sobre la possesió d'armes als estats units.A carrec de l'ex-corresponsal a la guerra d'Irak Jon Sistiaga es diu Papi comprame un kalashnikov.Fa estremir com alguns pares ensenyen als seus fills a utilitzar armes com qui els porta al parc d'atraccions.Esperem que com sempre us entretingui i sobretot que us fagi reflexionar

Carnaval de Platja d'aro des de dins

|

El carnaval de Platja d’Aro es ven com un dels millors, pero es aixi?. Desde el meu propi punt de vista, no és nomès la gran rua, que és el que crida l’atenció als visitants, ja que és molt vistós, impresionant i dona molt de goig veure tanta quantitat de persones disfressades, juntament amb la seva carrossa, dins la desfilada. S’ha de saber apreciar i disfrutar tot el carnaval en conjunt; (el sopar de colles amb els seus expectacles, el canvi d’atributs, l’arrossada...). Com ja he comentat, es molt agradable sortir a veure la rua i gaudir d’ella, però per un instant penseu en les colles; elles són les que veritablement viuen el carnaval, i a més amb molta passió, per això s’han d'atendre les seves peticions, dins el correcte i fer d’aquesta festa la gran festa de tots.Per això vull donar les gracies a tot aquest públic que cada any surt al carrer del nostre municipi a compartir amb cadascuna de les colles aquesta festa tan valiosa per tants. Simplement volem continuar fent disfrutar i creant somriures, El món intern del treball de les colles, només el saben elles; tot l’espectacle del qual gaudeixen els espectadors, es gracies a la dedicació, complicitat i esforç que han realitzat cadascuna d’elles.Per això entre tots hem d’aconseguir que mai desapareixi el carnaval .

Angel Barreros Ex-Carnestoltes.


Joan Herrera nou Secretari General d'ICV

|

23/11/2008
Joan Herrera: “Obrim una nova etapa a ICV amb les idees més clares i en millors condicions per encarar el futur”

El secretari general d’ICV valora positivament els acords assumits en la IX Assemblea del partit ecosocialista

El recent escollit secretari general, Joan Herrera, s’ha mostrat satisfet perquè ICV obre una nova etapa “amb les idees més clares i en millors condicions per encarar el futur”. “Un partit madur és el que és capaç de parlar de tot i posar-se d’acord també en els temes més espinosos. Tenim la sensació que ho hem aconseguit”, ha remarcat.

En relació a l’actualització del Pacte d’Entesa, Herrera ha dit que “tenim el mandat clar de l’Assemblea de defensar els més vulnerables davant la crisi”, ha afirmat Herrera alhora que ha reiterat que “sabem que qui pagarà la crisi són els més vulnerables i el Govern d’Entesa ha de donar resposta a aquesta situació. Hem de reflexionar i donar respostes diferents i amb un clar accent social”. “La política industrial o de treball haurà de ser diferent per adaptar-la als nous ritmes del temps”, ha exemplificat.

En aquest sentit, Herrera ha remarcat que “tenim el full de ruta que ressalta la necessitat d’una actualització d’esquerres de l’acord d’entesa”. Igualment, ha traslladat de nou el missatge que “el Govern no pot actuar de la mateixa manera ara en un context de recessió que fa dos anys quan es va signar l’acord d’Entesa en ple creixement econòmic” alhora que ha assegurat que “ens hem refermat en el pacte d’entesa, ara toca guanyar centralitat en les negociacions”.

Finalment, pel que fa al debat intern, el secretari general ha volgut destacar “el clar consens aconseguit en els documents d’organització i estratègia. “Valorem positivament per haver pogut debatre, i canalitzar les autocrítiques per trobar punts comú”, ha afegit.

Declaracio conjunta dels grups PSC i ICV de Castell-Platja D'aro i S'agaró

|

Declaració conjunta dels grups del PSC i d´IC-V a l’ajuntament de Castell-Platja d’Aro en relació a  la proposta d’atorgament del fons de solidaritat i cooperació amb el tercer món de l’any 2008.


Els dos grups volem manifestar el nostre desacord i la nostra indignació pel que fa al repartiment d’aquest fons proposat per l’equip de govern i el grup d´ERC a la comissió informativa el passat dimarts 18.

Els antecedents són els següents:

¬ Durant molts anys, des de la regidoria s’ha fomentat l’acord  per consens de tots els grups polítics, de  tot el procés des de l’inici fins al final  d’aquesta partida, tant pel que fa a les bases de concessió d’aquests ajuts, com els paràmetres d’adjudicació, així com fomentar l’equilibri dels ajuts per les següents accions: sanitat, infància, formació i educació, dona i foment de la igualtat.

¬ L´actual equip de govern format per CiU i PP van permetre acceptar unes noves bases reguladores de caire restrictiu, xenòfob i de poca objectivitat, proposades pel regidor d’ERC, David  Puig, trencant aquest consens i possibilitant que aquest enduriment de les bases, fes inviable l’adjudicació total de la partida.

¬ La partida destinada a Fons de Solidaritat per projectes d’ONG’s que tenen una incidència directa a països del Tercer Món, es va aprovar al Ple de Pressupostos del 3 de juny del 2008, i és de 100.000 euros (un 0,4% del Pressupost corrent de despeses).

¬ En aquest mateix ple, l’alcalde Joan Giraut, va acceptar el compromís que els nostres grups van plantejar: que malgrat les bases, aquesta partida d’ajuda, cooperació i solidaritat amb el Tercer Món s’adjudicaria en la seva totalitat, donat el seu caràcter finalista. Aquest compromís de l’equip de govern consta  per escrit a l’acta del ple.

 

La evolució d’aquest compromís polític, es concreta en la següent proposta:

¬ La partida que finalment es preveu destinar per aquesta finalitat, per acord dels membres de l’equip de govern (CiU+PP+ERC), és de 12.000 euros (un 0,019% del Pressupost corrent de despeses).

 

El temps ens ha donat la raó: les bases es van modificar amb la única intenció de reduir a la mínima expressió les associacions que poden sol·licitar ajuts; omés aquelles que tinguin socis actius al municipi, així com els projectes a subvencionar, que necessàriament  han de tenir finançament d’altres institucions i el nostre ajut no pot superar el 50% del pressupost.

En conclusió,  es redueix l’aportació i només es destinarà un 12% de la quantitat  prevista i compromesa  per la regidora Cati Corominas i el mateix alcalde Giraut.

Exigim que es recuperi la dignitat institucional, fent una aportació dels 88.000€ restants al Fons Català de Cooperació i que aquest organisme els inverteixi en els  projectes que cregui oportú, informant a l’ajuntament del seu destí i la evolució dels projectes.

Ens posem a la disposició de l’equip de govern per començar a treballar plegats en la recuperació del consens que sempre ens ha unit en aquest propòsit.

Convidem al regidor d´ERC a un procés de reflexió madura i serena, dirigit a evitar pronunciaments populistes de nefastes conseqüències per a la nostra convivència, i alhora recordar-li que les ajudes internacionals per a la cooperació són l’únic recurs i la única esperança  amb que compten milers de milions de persones en aquest planeta.

Grups  PSC i  IC-V de Castell d’Aro , Platja d’Aro i S’Agaró

ICV,ERC I CIU denuncien l'engany del PSC i l'incompliment del pacte per el finançament local

|

El responsable de política municipal d’ICV i alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, s’ha preguntat “per què el PSC ens ha entretingut fent comèdia unitària si no pensaven recolzar les esmenes conjuntes”

El responsable de política municipal d’ICV i alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, juntament amb els alcaldes de Manlleu (ERC), Pere Prat, i l’alcalde de Sant Cugat (CiU), Lluís Recoder, han acusat avui en roda de premsa al PSC “de trencar la unitat municipalista en no recolzar les millores sobre finançament local als PGE”. “Si els alcaldes i alcaldesses del PSC no estaven disposats a defensar les esmenes, per què ens han entretingut amb la comèdia de la unitat? Què pretenien? A qui volien enganyar?”, s’ha preguntat Tejedor.

En el mateix sentit, l’alcalde ecosocialista ha lamentat que “no calen fotos unitàries si després no hi ha actuació a Madrid” alhora que ha denunciat “la incoherència del PSC que ha actuat subordinat a una consigna de partit”. “Els alcaldes del PSC han actuat com una corretja de transmissió del Govern de Zapatero oblidant la seva responsabilitat municipal”, ha afegit. Per això, Tejedor ha emplaçat al PSC a actuar amb “coherència i fermesa” i votar a favor de les esmenes, que encara poden aprovar-se durant el tràmit parlamentari dels PGE. 

Tejedor ha recordat que en l’acte unitari que va tenir lloc el passat 10 de setembre es va aprovar un document amb una sèrie de mesures per a la millora del finançament dels ajuntaments catalans. Així, els signants del pacte es comprometien a defensar al Congrés dels Diputats la inclusió als Pressupostos Generals de l’Estat d’un seguit d’esmenes que contenien aquestes propostes. “Pacte que el PSC ha incomplert”, ha recordat.

La roda conjunta ha servit per posar damunt la taula la necessitat d’augmentar els recursos pel finançament local, una flexibilització en l’aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària que permeti un major endeutament dels ens locals, avançar als municipis el 98% de les quantitats que es corresponguin a cadascun d’ells en concepte de participació en els tributs de l’Estat per a l’exercici 2009, la  creació d’un fons destinat a les inversions locals integrat per les quantitats abonades per l’IVA com a conseqüència de l’obra pública municipal durant l’exercici 2009, així com la creació d’un fons especial per a municipis de menys de 75.000 habitants i un increment de la dotació del Fons per als municipis de població no superior a 20.000 habitants.

Finalment, per la seva banda, l’alcalde de Manlleu (ERC) ha instat al municipalisme a dir “prou! No volem tantes declaracions que no es compleixen, volem realitats”, mentre que Lluís Recoder (CiU) ha mostrat la seva “decepció” pel fet que “aquella unanimitat del dia 10 hagi durat només un mes i mig”.

Declaració de Sabadell d'ICV-EPM: Pobles i ciutats per l'equitat,l'ecologia i l'economia al servei de la gent

|


Els alcaldes i les alcaldesses, els regidors i les regidores d'ICV-EPM portem anys denunciant el model de creixement neoliberal. Ara, davant la greu situació de crisi econòmica apostem per fer-hi front també des de les polítiques locals. Els càrrecs electes d'ICV i de les EPM constatem que les polítiques econòmiques neoliberals han portat a la destrucció del capital productiu del nostre país i a augmentar la vulnerabilitat dels sectors més desafavorits de la nostra societat.

Els qui han protagonitzat i dissenyat les polítiques neoliberals imperants difícilment poden aportar ara les solucions. No es tracta de repensar el capitalisme, sinó de construir un nou model econòmic que estigui al servei del benestar de les persones.

Davant la situació de crisi apostem per uns governs locals forts econòmicament i competencial per reforçar les polítiques de proximitat. Els càrrecs electes d'ICV i de les EPM ens comprometem amb la lluita per l'equitat, amb pobles i ciutats sostenibles i per una economia al servei de les persones.

La nostra màxima preocupació són les situacions que afecten els milers de treballadors i de treballadores que han perdut o estan a punt de perdre la seva feina, els ciutadans i ciutadanes que no poden fer front a la seva hipoteca o al seu lloguer i l'augment de la pobresa i les condicions dels col•lectius més vulnerables.

Avui els ens supralocals, consells comarcals i diputacions, són observadors de la realitat sociolaboral i econòmica del seu territori. Hem de fer un salt qualitatiu convertint les futures vegueries en instruments de planificació i foment  de les economies locals. Hem de convertir els ajuntaments en elements actius de foment de la globalització que construeixin sistemes econòmics locals, sostenibles, interconnectats entre ells.

El món local reclamem més instruments per fer front a les desigualtats de les nostres ciutats i pobles i volem contribuir en l'impuls d'un nou model de creixement econòmic. Un nou model de creixement que no depredi ni els recursos ni el territori, al servei de les persones, que tingui en compte les potencialitats de la ciutadania i dels territoris i el seus entorns.

Per tot això:

 

          Demanem modificar els límits actuals a l’endeutament públic dels ajuntaments i organismes supralocals. Amb aquesta mesura d’arribar fins al 4% de l’endeutament, els governs locals podran impulsar, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, les inversions en equipaments d’atenció directa a les necessitats bàsiques de la ciutadania, així com aquelles que millorin l’accessibilitat i la qualitat de vida de les persones: xarxa educativa 0-3 anys, equipaments residencials assistits, biblioteques ...

          Reforçarem, pressupostàriament i organitzativa, la xarxa i els serveis d’atenció a les persones més vulnerables. Apostant pel total desplegament dels serveis definits per la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei d’Atenció a les Persones amb Dependència.

          Impulsarem un nou programa específic destinat a cobrir les necessitats de les ciutadanes i dels ciutadans que més pateixen la crisi: més  pressupost per a beques de menjador escolar, més ajudes socials, reduccions fiscals per a famílies amb necessitats etc., nous tipus tarifaris per al transport públic, tarifació social dels serveis municipals, priorització dels programes per a la inclusió de forma transversal en tots els àmbits municipals.

          Impulsarem les polítiques contemplades en el Pacte Nacional per l’Habitatge: construcció del parc necessari d’habitatge protegit oficial (HPO) i apostarem pels programes de rehabilitació d’habitatges.

          Exigim, des dels ajuntaments, que la crisi no sigui una excusa per eludir els compromisos governamentals en la lluita contra el canvi climàtic. Apostem per un pla de renovació de les fonts d’energia,  amb l’impull’impuls de les  energies alternatives com a forma de generar nous jaciments d’ocupació i d’innovació. Alhora, ens comprometem a continuar desenvolupant, igualment des dels ajuntaments, plans d’estalvi energètic, d’implantació i d’utilització de nous sistemes d’obtenció i estalvi d’energia en les instal•lacions i vies públiques, i a fomentar la difusió d’aquests sistemes entre els nostres veïns i les nostres veïnes, amb incentius fiscals municipals, com són la reducció de les taxes que millorin les polítiques de residus, l’estalvi d’energia i la implantació de polítiques sostenibles...

          Apostem per cogestionar, des de les actuals diputacions i, en el seu cas, des de les futures vegueries, un nou Fons per a la Recerca i el Desenvolupament Sostenible, que hauria de crear el govern central, finançant-lo amb un impost extraordinari sobre el sector financer. Aquest nou Fons ha de servir per impulsar a nivell local els programes d’innovació empresarial.

          Elaborarem un nou programa de polítiques actives de foment de l’ocupació i la formació a nivell local. En matèria d’ocupació hem de convertir els ajuntaments, mitjançant els seus serveis municipals d’ocupació, en administració actuant, proposant activitats i serveis complementaris que impulsin la formació, el reciclatge i l’autoocupació.

          Vetllarem per garantir les reserves de sòl equilibrades i necessàries per a l’activitat econòmica en els nostres municipis, defugint de la febre especulativa immobiliària dels darrers anys. Creació de nou sòl econòmic en els nostres pobles i les nostres ciutats de forma coordinada entre els municipis, evitant el model d’un poble, un polígon industrial.

          Apostem per una gestió financera que es guiï per l’austeritat   com a valor, reduint la despesa de l’administració en aquelles accions que no tenen incidència directa en els serveis a la ciutadania.

 •          Aplicarem una política financera sensata en els nostres ajuntaments. No preveient ingressos que difícilment es podran s’assolir i impulsant mesures de lluita contra el frau. Treballarem amb uns pressupostos fruit de programes i objectius concrets, per tal de diferenciar entre els que són imprescindibles i els que no ho són i amb indicadors d’avaluació dels seu grau de compliment.

          Proposarem, en les ordenances fiscals, bonificacions i/o subvencions a les empreses que augmentin la contractació indefinida o desenvolupin plans d’igualtat. Establirem una “taxa zero” per aquelles persones que, un cop expulsades del mercat de treball, s’estableixin pel seu compte; així com dotarem de més i millors recursos, mitjançant programes de subvenció, als comerciants i a les treballadores i els treballadors autònoms que, al cap i a la fi, generen una bona part de l’ocupació de qualsevol municipi.

Posicionament d'iniciativa davant les mobilitzacions contra la LEC (llei d'educació de Catalunya)

|

El projecte de Llei d’Educació de Catalunya aprovat pel govern sense el suport d’ICV es troba ja en tràmit parlamentari i el dia 12 de novembre es farà el debat a la totalitat en Ple. 

El Grup Popular i el Grup mixt han presentat esmenes a la totalitat a la LEC. La resta de grups (inclòs CiU) han anunciat que votaran a favor de seguir el tràmit parlamentari. Des d’ICV rebutgem les esmenes a la totalitat presentades, però alhora ja hem anunciat que presentarem les nostres pròpies esmenes al text.

En paral·lel a la tramitació parlamentària també hi ha un seguit de mobilitzacions organitzades per la comunitat educativa amb alguns arguments que compartim i altres que no. Més enllà de la coincidència amb els arguments o no, des d’ICV som conscients del gran malestar que avui viu bona part de la comunitat educativa i en especial el professorat, per les condicions en les que han de treballar i per les dificultats que suposa a l’hora de garantir el dret a l’educació.

Creiem que la llei mereix un debat seré, que pugui plantejar objectius a llarg termini, més enllà de les valoracions sobre la gestió diària del Departament, que sovint és difícil de deixar al marge.

Vaga sindical 13 de novembre

Els sindicats USTEC·STEs, ASPEPC-SPS i CGT sol·liciten la retirada de la LEC perquè: La Llei no resol els problemes que avui pateix l’ensenyament públic, ans el contrari, avança cap a la privatització i l’organització empresarial dels centres públics... fa possible la consolidació i, fins i tot l’increment, del transvasament de diners públics cap a les patronals de l’ensenyament privat concertat... per la seva aposta per la municipalització de l’ensenyament públic, que  el poden condemnar a un lent procés de privatització...

Per tot això han convocat una Manifestació a Barcelona i una vaga de professorat pel dijous 13 de novembre, així com una concentració a la Plaça Sant Jaume el dia 16 de Novembre.

Des d’ICV creiem que: 

-       La LEC fa una aposta clara per l’autonomia dels centres, en la seva gestió, en els plantejaments pedagògics, en els seus projectes lingüístics... que creiem que és positiva especialment per l’escola pública, en tant que element de modernització i que en absolut representa una desregulació total (Hi ha tot un  Títol II sobre Règim lingüístic del sistema educatiu català) i que alhora només es pot desenvolupar amb els recursos necessaris. També la creació de les zones educatives o l’avaluació de tot el sistema educatiu són elements de modernització en el mateix sentit.

-       El paper dels municipis ha estat fonamental en educació. Han desenvolupat serveis (escoles municipals, d’adults, de música) més enllà de les seves competències i recursos. LA LEC fa un reconeixement als ajuntaments com a autoritat educativa i els atorga més protagonisme.

-       Des d’ICV defensem els acords del PNE, que es fonamenten sobre la idea que els centres que reben finançament públic han de tenir les mateixes obligacions cap a l’alumnat i les famílies. La LEC no recull aquesta idea amb les garanties suficients i pot acabar consolidant la doble xarxa existent.

30 de novembre

Les organitzacions de la comunitat educativa següents: AJEC, CCOO, FAPAC, FAPAES, FMRP i UGT, totes elles signants del PNE han proposat:

-       Presentar esmenes conjuntes a la LEC

-       Convocar a una concentració el dia 30 de novembre per donar suport a aquestes esmenes.

Els eixos de les seves esmenes són:

Servei públic d’educació. El caràcter públic i gratuït de l’educació, definit com un dret de ciutadania, i on tots els centres que siguin finançats amb fons públics garanteixin condicions d’igualtat i equitat per atendre a tot l’alumnat (escolarització equilibrada de tot l’alumnat en els centres, instruments de planificació i participació...).

La participació de tots els sectors implicats en l’educació garantint la participació democràtica dels centres.

Laïcitat. L’Escola pública s’ha de sustentar en valors democràtics, de respecte, solidaritat i de lliure pensament, on totes les opcions religioses i ideològiques es puguin expressar lliurement.

Finançament. Assolir el compliment del PNE i arribar al 6% del PIB en despesa educativa com a compromís a la LEC.

Des d’ICV recolzem les seves reivindicacions i hem assumit:

-       Assistir a la concentració del dia 30 per recollir les seves propostes i recolzar-les

-       Recollir les esmenes d’aquestes organitzacions i traslladar-les al debat parlamentari en forma d’esmenes pròpies.

 

 

 

 

 

Despida primero y si le preguntan diga crisis,crisis articulo de Hector Rojo

|


Durante las últimas semanas en todas las provincias se han conocido varios ERE que afectan a centenares de trabajadores. Muchos de ellos provocados por multinacionales que siguen engordando sus arcas.

Aunque el Gobierno presume de ser la “octava economía” en PIB per cápita, superando a Italia y con la meta en Francia, en el Estado español el 20% de la ciudadanía vive bajo el umbral de la pobreza, según datos del Instituto Nacional de Estadística. Tras años de creación de empleo, el paro no deja de crecer desde mediados de 2007. Después del tercer trimestre del año, el desempleo asciende hasta las 2.598.800 personas. En los últimos tres meses el paro ha aumentado en 217.200, de forma que la tasa de paro ha alcanzado el 11,33%, según la Encuesta de Población Activa (EPA).

Una situación provocada especialmente por el descenso de la construcción y el cierre de las empresas más pequeñas. Hoy existen 44.310 compañías menos que en septiembre de 2007. De ellas, unas 43.000 tenían menos de 49 trabajadores, según el Ministerio de Trabajo. Tras el pinchazo de la burbuja inmobiliaria, más de 400.000 personas han perdido su empleo en los últimos 12 meses. En este sector, la mayor quiebra la protagonizó en julio Martinsa Fadesa.

En 2007, su presidente y ex máximo dirigente del Real Madrid, Fernando Martín, conseguía 139 millones de beneficios. Eso sí, Martín también presentó un concurso de acreedores personal por un total de 11 millones.

Con los motores gripados

Una situación de crisis que se está visibilizando en el sector de la automoción a golpe de Expediente de Regulación de Empleo (ERE). Bajo la excusa del descenso de ventas, un 40% según los fabricantes, en factorías de todo el Estado se despide temporal o definitivamente a sus trabajadores. Pero, esta cifra es mucho menor según CGT. “El descenso real del consumo en el Estado español está en torno al 6% o 7%, porque eso es lo que ha bajado la producción”, denuncia Ángel Luis García, secretario de Acción Sindical de CGT.

En los seis primeros meses del año Renault ha vendido 100.000 vehículos más que en el mismo período de 2007 y espera incrementar un 15% su producción en 2009. Seat, que vuelve a vivir tres ERE más, fabricó en 2007 “398.000 coches, con unos beneficios de 163 millones, este año se montarán 370.000. El descenso no es tan descalabrado, el problema es que no consiguen lograr el incremento que pretendían”, explica Diego Rejón, de CGT. Una situación que también afecta a las empresas que fabrican los componentes, tras varios años de importantes beneficios, grupos como Antolín, Faurecia Asientos o Firestone se han sumado a los ERE. “La supuesta crisis la ha pagado y la sigue pagando la clase trabajadora, hace unos años también tuvimos períodos de recesión y, por tanto, de moderación salarial”, apostilla Miguel Perera, secretario de Acción Sindical de CNT.

Unos despidos que Miranda Vigo, de la Confederación Intersindical Galega (CIG) argumenta en la forma de trabajo de “todas las grandes compañías del sector: just in time. Es decir, no almacenan prácticamente nada, según lo fabrican lo despachan. Cuando se necesita mano de obra se contrata y cuando no, se despide”, explica. Una situación que se vivió en julio, ya que la huelga de transportistas desabasteció a un importante número de empresas.

¿Quién paga los despidos?

Los cientos de ERE que se pretenden llevar a cabo van mucho más allá de la construcción y el sector del automóvil. “Las empresas cuentan con la ayuda de las instituciones (aprueban todos los expedientes e inyectan dinero público a intereses privados), pero detrás de un discurso de preocupación se encuentran muy cómodos”, denuncia Garbiñe Aranburu, secretaria de la Federación de Industria de LAB. En esta situación, el mejor ejemplo es la situación de los ex trabajadores de Delphi. “No hay nuevas fábricas en lugar de Delphi, tanto empresas como gobiernos mienten a los trabajadores, para evitar el respaldo de la opinión pública y cortar el hilo conductor hacia la calle”, denuncia Diego Cañamero, del Sindicato Andaluz de los Trabajadores. En los terrenos de la antigua factoría no hay fábricas funcionando, eso sí, las nuevas empresas ya han recibido 92 millones en subvenciones. Telefónica [ver recuadro], Gas Natural, Ericsson, Frigo, Altadis o ONO también han presentado un ERE. Todas ellas argumentan “causas estratégicas, productivas, competitivas”, pero no económicas, critica García, de CGT. Así, Gas Natural, tras la adquisición de Unión Fenosa, el incremento medio de la factura de un 18,5% y unos beneficios netos en el primer semestre de 562 millones, ha anunciado el despido de 600 trabajadores y la modificación de las condiciones laborales de 1.200.

Una situación que no tiene visos de mejorar y “se agravará en 2009 y 2010 cuando la gente deje de cobrar los subsidios”, reconoce Cañamero. Y ante la que los sindicatos no se van a quedar parados. LAB ha convocado para el 6 de noviembre una jornada de movilización, el 13 del mismo mes recogerá el testigo el CIG en Galiza, mientras que CGT reunirá a sus delegados el 3 de diciembre en Madrid con la mirada en una posible huelga general en primavera. Por su parte, CNT esperará al debate en Europa sobre la jornada de las 65 horas para hacer público su calendario. Además, Comisiones y UGT se manifestarán en Barcelona el 5 de noviembre.


Un lastre de 50.000 personas

“Desde los ‘80 Telefónica ha despedido a 50.000 personas. Pero ese empleo no se ha destruido sino que han pasado a ser subcontratados, con la disminución de los derechos laborales que eso supone. Y todo ello con la firma de CC OO y UGT”, explica Julia Jiménez, de CoBas. Pero esto no es un mero recuerdo del pasado: 700 trabajadores de las filiales de Telefónica se ven afectados por un ERE que costará al contribuyente 30 millones de euros en prestaciones por desempleo. desempleo. Eso sí, los beneficios y el mercado de la compañía no han dejado de ampliarse para la multinacional española. En el primer semestre de 2008 el beneficio neto de la compañía ha alcanzado 3.593 millones, un 29% más que en el mismo periodo de 2007, aunque los ingresos sólo crecieron un 1,2%. Además, desde finales de junio nueve trabajadores se enfrentan a expedientes por faltas muy graves: tres de ellos han sido despedidos y el resto sancionados (de empleo y sueldo 45 días). “Los tres despedidos serán juzgados el 7 de noviembre, día para el que hemos convocado la Coordinadora de Burgos y CGT una huelga general y acudiremos al juzgado para apoyarles”, explica Jiménez.


Quina de la colla els Descarrilats!!!!

|

Como derrochar 250.000€

|
Esto que en principio os puede parecer una broma ,es lo que el equipo de gobierno de esta población CIU-PP-ERC quiere gastarse en el proyecto de adecuación de La planta baja de nuestro ayuntamiento,concretamente 223.000€ en el proyecto de obra y posteriormente vendrá todo el tema de adecuaciones,pintura,instalaciones,etc,etc,todo este gasto culmina en una sala de plenos de menor capacidad (67 personas) que la actual (100 personas) y una pequeña ampliación para la oficina de Turismo.Si tenemos en cuenta que en las proximas elecciones seremos 17 Regidores y que lo normal es que el Municipio aumente de población,la obra no se puede considerar una instalación de futuro, sí tenemos en cuenta que el edificio está deteriorado,es anacrónico, poco funcional, falto de aparcamientos,del todo obsoleto y que no responde para nada a las necesidades de un Municipio como el nuestro, no acabamos de entender como en un momento de crisis como el que estamos pasando, nuestros gobernantes proponen y ejecutarán una obra de estas características.Como os podéis imaginar el grupo de ICV en el momento que se nos presentó la propuesta le hicimos llegar nuestra opinión al equipo de gobierno,totalmente desatendida y mal argumentada.
Entendemos y así proponemos que una instalación necesaria para el Municipio es una nueva sede del Ayuntamiento,que debería ser realizada en el entorno de la Masia Bas,como un edificio funcional, nuevo y sobre todo que dé respuesta y cabida a todas las necesidades de un Municipio como el nuestro, así mismo es el espacio idóneo para ICV,por estar cerca de todos los servicios necesarios (CAP-GUARDERIA -RED VIARIA-BIBLIOTECA-CEIP-ZONA DE APARCAMIENTOS ETC) y muy importante no contribuye al colapso circulatorio en los meses de verano dada su situación estratégica en el núcleo de Platja D’Aro.Podríamos seguir argumentando más razones por las cuales creemos que este proyecto de –CIU-PP-ERC- no debería realizarse os invitamos a presentar alternativas a un proyecto que nace sin futuro.

Ordre del dia ple municipal 10 de Novembre

|

CONVOCATÒRIA AL PLE ORDINARI MUNICIPAL


En data 3 de novembre, el Sr. Alcalde ha dictat la resolució 824/2008, que se transcriu a continuació:



“Assabentat de la relació d’expedients preparats pel secretari, assistit del mateix i dels membres de la Junta de Govern Local.



Vistos els arts. 46 de la Llei reguladora de les Bases de Règim Local, 103, i 106 del Text Refòs de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 82, 97 i concordants del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels Ens Locals, aprovat pel R.D. 2568/1986, de 28 de novembre.



Fent ús de les atribucions que m’atorga l’art. 53.1.c) del T.R.L.M.C.,



R E S O L C:



PRIMER.- Convocar els membres del Ple de l’Ajuntament a la sessió ordinària que se celebrarà el proper dilluns dia 10 de novembre de 2008, a les 21.00 hores, a la Sala d’Actes, per debatre els assumptes inclosos en el següent:

ORDRE DEL DIA:


A.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.




1.-

02.- SECRETARIA

0201.- PLE

Expt.: Núm. 3148/2008 i 3166/2008

Tema: Sessió ordinària i sessió extraordinària de 29 de de setembre de 2008.



- Lectura i aprovació, si s’escau, de les actes de la sessió ordinària i de la sessió extraordinària de 29 de setembre de 2008.


B.- Control dels òrgans de Govern.



B.a.- Informació de l’Alcaldia.




2.-

02.- SECRETARIA

0506.- SELECCIO DE PERSONAL



SELECCIONS ART. 291.3 DEL DECRET LEGISLATIU 2/2003, DE 28 D’ABRIL, PEL QUAL S’APROVA EL TEXT REFÒS DE LA LLEI MUNICIPAL I DE RÈGIM LOCAL DE CATALUNYA, DECRETADES DES DE LA DATA DE CONVOCATORIA DE LA ULTIMA SESSIO PLENARIA ORDINÀRIA.


( Veure ANNEX I )




3.-

02.- SECRETARIA

2904.- SUBVENCIONS



( Veure ANNEX II )






4.-

02.- SECRETARIA

DECRETS DE L’ALCALDIA – PRESIDÈNCIA



( Veure ANNEX III )




5.-

02.- SECRETARIA

0703.- PROCEDIMENTS CONTENCIOSO-ADMINISTRATIUS



RESOLUCIONS JUDICIALS REBUDES DES DE LA DATA DE CONVOCATORIA DE LA ULTIMA SESSIO PLENARIA ORDINARIA.
_______________________________________________________________



1.-

Expedient: Núm. 628/2006.

Organ Jurisdiccional Autor de l’Auto/Sentència: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona.

Data Auto/Sentència/Interlocutòria: 31 de juliol de 2008.

Data notificació: 24 de setembre de 2008.

Número d’Actes/Recurs Judicial: 73/2006.

Actor/s: Sra. Enriqueta Barceló Padrosa.

Demandat: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro. Sr. Marc Tarragona Medina i Cisolpavi, S.L., Hotel Aromar, S.A., i Black & White, S.L.

Resolució combatuda: Impugnació de la desestimació per silenci de la sol.licitud de tancament dels bars musicals clandestins de les Galeries Carrillón de Platja d’Aro, presentada a l’ajuntament en data 11 d’agost de 2005.

Pronunciament judicial: Tenir per desistida la part actora, sense imposició expressa de les costes del judici.



2.-

Expedient: Núm. 2157/2006.

Organ Jurisdiccional Autor de l’Auto/Sentència: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona.

Data Auto/Sentència/Interlocutòria: 25 d’abril de 2008.

Data notificació: 24 d’octubre de 2008.

Número d’Actes/Recurs Judicial: 333/2006.

Actor/s: Fincas Colina, S.L.

Demandat: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Resolució combatuda: Impugnació de l’acord de la J.G.L. de 02.03.2006, pel qual se desestima el recurs de reposició interposat pel recurrent contra l’acord adoptat per la J.G.L. de 22.12.2005, pel què se denega la llicència d’obres de reforma i d’ampliació de la casa núm. 22 del carrer Girasols, 16, i s’ordena l’enderroc de les obres de construcció d’un annex a la planta coberta del dit habitatge.

Pronunciament judicial: Tenir per desistida a la part actora, sense imposició expressa de les costes del judici.



3.-

Expedient: Núm. 319/2008.

Organ Jurisdiccional Autor de l’Auto/Sentència: Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona.

Data Auto/Sentència/Interlocutòria: 30 de juny de 2008.

Data notificació: 10 d’octubre de 2008.

Número d’Actes/Recurs Judicial: 13/2008.

Actor/s: Vias y Construcciones, S.A.

Demandat: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Resolució combatuda: Impugnació dels efectes derivats de la manca de resposta i/o actuació, en relació amb la reclamació del pagament de 19.967,60 €, realitzada en concepte d’interessos de demora, com a conseqüència de l’abonament tardà de determinades certificacions de les obres anomenades “Urbanización del sector Pinell – Ridaura”, que foren executades després de la seva adjudicació.

Pronunciament judicial: Estimar el recurs contenciós interposat, anul.lant-lo en tots els seus efectes.



C.- Dictàmens.



1.- Dictamen de la Comissió Informativa de Governació i Hisenda, de 28 d’octubre de 2008, proposant aprovar la modificació de crèdit núm. 4 del pressupost 2008 (pàg. 1 a 2).



2.- Dictamen de la Comissió Informativa de Governació i Hisenda, de 3 de novembre de 2008, proposant desestimar el recurs de reposició contra l’aprovació definitiva de l’Ordenança fiscal d’imposició i ordenació de contribucions especials, del projecte de reurbanització de la urbanització Can Semí (pàg. 2 a 14).


3.- Dictamen de la Comissió Informativa de Governació i Hisenda, de 3 de novembre de 2008, proposant aprovar les ordenances fiscals del 2009 (pàg. 15 a 55).



4.- Dictamen de la Comissió Informativa de Governació i Hisenda, de 3 de novembre de 2008, proposant delegar preus públics a la J.G.L. (pàg. 56 a 57).



5.- Moció de la Comissió Informativa de Governació i Hisenda, de 3 de novembre de 2008, presentada pel grup polític municipal d’ICV, en defensa de les finances locals davant del debat dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2009 (pàg. 58 a 59).



6.- Moció de la Comissió Informativa de Serveis, de 4 de novembre de 2008, presentada pels grups polítics municipals, contra el canvi climàtic (pàg. 60 a 63).



D.- Assumptes urgents.



E.- Precs i preguntes.



SEGON.- Que el secretari notifiqui aquesta resolució als Regidors de l’Ajuntament.



_______________________________




El que li notifico en compliment de l’esmentada resolució, recordant-li que és obligatòria la seva assistència si no hi ha cap causa justificada que li ho impedeixi, en aquest cas i amb la deguda antelació, haurà de comunicar-ho a la Presidència.



Per a la vàlida constitució del Ple es requereix l’assistència d’un terç del nombre legal de membres de la Corporació. Aquest quòrum s’haurà de mantenir durant tota la sessió. En tot cas, es requereix l’assistència del President i del secretari de la Corporació o de qui legalment els substitueixi. (Art. 90.1 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals).



Si en primera convocatòria no existís el quòrum necessari, s’entendrà convocada la sessió automàticament a la mateixa hora, dos dies després. Si llavors tampoc s’aconseguís el quòrum necessari, la Presidència deixarà sense efecte la convocatòria i postposarà l’estudi dels assumptes inclosos a l’ordre del dia per la primera sessió que se celebri amb posterioritat, sigui ordinària o extraordinària. (Art. 90.2 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals).



A partir d’aquesta data estan a la seva disposició en aquesta Secretaria els antecedents i expedients relacionats amb els assumptes que figuren a l’ordre del dia.



Li prego signi la present per constància de la seva entrega.




______________________________________




Contra aquesta resolució, que és definitiva i esgota la via administrativa, podeu interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació, davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona.



Potestativament podeu interposar prèviament recurs de reposició, davant de l’òrgan que hagi dictat l’acte, en el termini d’un mes, a comptar del dia següent al d’aquesta notificació. Si transcorre el termini d’un mes a comptar del dia següent al de la data d’interposició del recurs de reposició, sense que hagi estat dictada i notificada la resolució expressa, el recurs de reposició s’entendrà desestimat, i en aquest cas, el recurs contenciós administratiu podrà interposar-se en el termini de sis mesos a comptar del dia següent al de la data en què presumptament s’hagi desestimat el recurs de reposició. Tot això sens perjudici de qualsevol altre recurs o reclamació que considereu convenient d’interposar.

__________________________________



Castell-Platja d’Aro, 5 de novembre de 2008



El Secretari,





Tomàs Soler i Navarro

Proposta d'ordenances fiscals 2009 per part del grup municipal d'ICV de Castell-Platja d'Aro i S'agaró

|


Despres d'un llarg i intens cicle d'expansió econòmica, s'esta experimentant un procés de desacceleració. Els efectes del que ara el govern de l'estat ja accepta anomenar crisi, es faran sentir amb molta més intensitat en les economies mes migrades i fràgils.
Tot i que els ajuntaments són els organismes que tenen menys instruments a l'hora d'actuar contra els efectes negatius de la crisi, si que poden modelar els tributs de forma que es rebaixi la pressió fiscal dels col.lectius més desfavorits i a l'hora es promoguin determinades activitats i pràctiques econòmiques que fomentin l'ocupació i les bones pràctiques ambientals.
No és admissible plantejar una rebaixa genèrica dels impostos pels efectes que això podria tenir als ingressos de l'ajuntament i per tant, en els serveis que aquest ofereix a la població, serveis que en períodes de crisi esdevenen més necessaris. D'altra banda, una rebaixa uniforme aplicada sobre tota la població, anul.laria qualsevol intent de beneficiar als col.lectius mes necessitats.
Es prposa un increment de la pressió fiscal al 2009, en un nivell que garanteixi un augment d'ingressos suficient per tal d'encarar l'increment ordinari de la despes, però que a la vegada, no repercuteixi de manera excessiva en les economies domèstiques que prou tenen amb els efectes de la crisi. Això significa plantejar increments de taxes, impostos i preus públics no mes enllà de l'IPC interanual.
Es proposen un seguit de bonificacions als col.lectius que més ho requereixen així com rebaixes impositives a les accions que generin ocupació reconversió del sector de la construcció a la rehabilitació i bones practiques ambientals.

PROPOSTA ORDENANCES FISCALS 2009
IMPOST SOBRE ELS BENS IMMOBLES (IBI).

1. establir un recàrrec de fins el 50% de la quota liquida del tribut, en el cas d'immobles d'us residencial que estiguin desocupats amb caràcter permanent,d'acord amb les condicions que determini l'ajuntament de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró. L'obligació neix el 31 de desembre i es liquidara anualment un cop constatada la desocupació de l'immoble, juntament amb l'acte administratiu que la declari.
L'objectiu de la proposta és incorporar els habitatges desocupats al mercat de lloguer. Aquesta consideració no existeix a les actuals orednances. La llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, en el seu article 42, estableix la necessitat d'impulsar polítiques de foment per a potenciar la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitages buits o permanentment desocupats.
L'ajuntament disposa de les lectures de consum d'aigua que fa la companyia responsable del servei per identificar els habitatges que compleixin aquesta condició. La mesura ha d'anar necessàriament acompanyada d'altres que beneficiïn la practica contrària, la posada al mercat de lloguer d'habitatges buits.

2. establir una bonificació del 15% de l'IBI als propietaris d'habitatges buits que posin durant l'any el seu immoble a disposció de la borsa de mediació de l'oficina comarcal de l'habitatge.

3.Establir una bonificació de fins un 50% als habitatges on s'hagin instal.lat sistemes d'aprofitament tèrmic o d'energia solar.Que vagin d'aluna manera més enlla del marc legal obligatori en màteria d'ecoeficiència a l'edificació.Aquesta proposta de bonificació no existeix a les actuals ordenances.A molts municipis ja s'han establert bonificacions d'aquesta mena la majoria entre el 20 i el 30%, a Terrassa fins el 50%.

4.Bonificació als propietaris de bens immobles que d'acord amb el POUM o el cataleg de patrimoni es classifiquin com a bens culturals d'interes local (50% bonificació IBI) o bens culturals d'interes nacional (90% bonificació IBI).Aquesta proposta, juntament amb la rebaixa en els impostos derivats de les obres de rehabilitació s'encamina a fomentar una percepció positiva de la protecció del patrimoni construït.

ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (PLUSVALUES)

1.Establir una bonificació (max.95%)en les transmissions de terrenys per causa de mort a favor de descendents i adoptats...Exclusivament a la vivenda habitual del causant.

IMPOST DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

Es proposa una bonificació en funció del tipus de carburant que consumeixi el vehicle i l'efecte que aquest produeixi al medi ambient i una reducció de l'impost en funció de les caracteristiques del motor del vehicle i la seva incidència al medi ambient:

1.Bonificació del 50% pels propietaris de vehicles que demostrin haver incorporat un catalitzador quan no hi era de sèrie.

2.Bonificació del 50% per propietaris de vehicles que demostrin haver modificat l'aire condicionat perquè funcioni sense CFC.

3.Bonificació del 50% pels vehicles que emeteixin entre 120 i 130 gr/km i del 75% per sota dels 120 gr/km

4.Bonificació del 50% dels vehicles d'empreses que acompleixin les condicions per ser incloses als supòsits 1 i 2 .

IMPOST DE CONSTRUCCIONS, INSTAL.LACIONS I OBRES (ICIO)

El tipus de gravàmen actual ja és del 4% (el màxim que permet la llei).Aquest impost permet direccionar els esforços cap aquelles activitats de foment de la rehabilitació que esdevinguin alternativa ocupacional al sector de la construcció i també per aquelles que fomentin bones practiques ambientals.

1.Establir una bonificació del 95% a obres destinades a l'implantació d'instal.lacions d'aprofitament tèrmic i solar. En tots els casos s'ha de tractar d'obres no obligatòries d'acord amb les determinacions del decret d'ecoeficiencia i el codi tècnic d'edificació.

2.Establir bonificació del 95% a totes les obres de promoció d'habitatge de protecció oficial.Aquesta bonificació pot tenir caràcter retroactiu en aquelles promocions d'habitatge lliure que es requalifiquin a habitatge protegit.

3.Establir bonificació del 95% a l'ICIO d'obres encaminades a condicionar un habitatge per tal d'incorporar-lo a la borsa de mediació de l'oficina comarcal d'habitatge.

En tots els casos aquestes obres haurien de beneficiar-se de rebaixes a les taxes corresponents a l'ocupació de via pública i gestió administrativa de la llicència.

IMPOST D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE)

L'única bonificació recollida fa referència al lloc d'implantació, d'aquesta forma s'afavoreix el desplaçament d'empreses situades al nucli urbà cap a poligons industrials del municipi.

Aquest impost permet beneficiar les empreses que fomentin l'ocupació i desenvolupin bones pràctiques ambientals:

1.Bonificació del 50% de la quota per empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d'instal.lacions per aprofitament d'energies renovables o sistemes de cogeneració.

2.Bonificació del 50% de la quota per empreses que estableixin un pla d'eficiencia energetica.
Aquest pla haurà d'esser informat pel consell local per a la sostenibilitat, mentre aquest consell no es fagi, els plans proposats per les empreses hauran d'esser informats pels serveis tècnics municipals responsables de medi ambient.

3.Bonificació del 50% per empreses que estableixin un pla de transport pels treballadors que tingui per objecte reduïr el consum d'energia i emissions.Aquest pla haurà d'esser informat pel consell local de mobilitat (d'acord amb la llei de mobilitat), mentre aquest consell no es fagi, els plans proposats hauran d'esser informats pels serveis tècnics municipals responsables de la mobilitat.De forma transitoria i en cas que el consell comarcal constitueixi el consell comarcal de la mobilitat, els plans podran ser objecte del seu informe.

4.Bonificació del 50% per inici d'activitat empresarial durant els 5 anys posteriors als dos primers que per llei estan exempts.

5.Bonificació del 50% per empreses que demostrin haver realitzat un increment de personal fix durant l'exercici anterior a la tributació.

TAXA DE RESIDUS

1.Bonificació del 20% als contribuents de recollida domiciliària que portin els seus residua a la deixalleria municipal. Un minim de 12 vegades l'any ambun perióde minim de 6 mesos.O bé bonificació entre un 5 i un 15% per aportacions a la deixalleria (entre 3 i 12).O bé entre un 10 i un 20% entre 4 i 12 aportacions a la deixalleria.Això suposa desenvolupar una campanya per l'establiment del "carnet per punts" i l'increment de mesures de control a la deixalleria.Aquesta proposta es pot fer efectiva amb l'inici de la nova contrata de gestió de la deixalleria.

2.Bonificació del 30% als contribuents de recollida domiciliaria que realitzin compostatge domèstic homologat per l'ajuntament.

Nota final:

Totes les propostes i iniciatives que preveu aquest document no seran efectives si no van acompanyades d'una campanya institucional d'informació al poble.L'èxit de les ordenances no passa per la seva aprovació, si no al fet que la població se'n beneficiï

Articulo de Noam Chomsky sobre las petroleras en Irak

|


Petroleras en Irak, pacto con el diablo

Noam Chomsky
La Jornada


El acuerdo que negocian el Ministerio de Hidrocarburos de Irak y cuatro empresas petroleras occidentales plantea graves cuestiones acerca de la naturaleza de la invasión y ocupación del país árabe por parte de Estados Unidos. Esas cuestiones ciertamente serán presentadas por los candidatos presidenciales, seriamente discutidas en Estados Unidos, y por supuesto en el Irak ocupado, donde al parecer la población tiene un escaso papel en determinar el futuro de su país.

En la actualidad se realizan negociaciones para que Exxon Mobil, Shell, Total y BP –socios originales hace varias décadas en la Compañía de Petróleo de Irak, a los que se han sumado Chevron y compañías petroleras más pequeñas– renueven las concesiones perdidas en el proceso de nacionalización cuando los productores de crudo se hicieron cargo de sus propios recursos. Los contratos, sin licitación, aparentemente redactados por las corporaciones petroleras con la ayuda de funcionarios estadunidenses, prevalecieron sobre ofertas de más de otras 40 compañías, entre ellas empresas de China, India y Rusia.

“Hubo sospechas en muchas partes del mundo árabe y entre sectores del pueblo estadunidense de que Estados Unidos había ido a la guerra con Irak precisamente para asegurarse la riqueza petrolera que esos contratos intentan extraer”, escribió Andrew E. Kramer en el diario The New York Times.

La alusión de Kramer a “sospechas” es el eufemismo del año. Aún más, es bastante probable que la ocupación militar tomó la iniciativa en restablecer las actividades de la odiada Compañía de Petróleo de Irak, que, como señaló Seamus Milne en el London Guardian, fue impuesta durante el mandato británico para “extraer la riqueza de Irak en un acuerdo célebre por su explotación”.

Los últimos informes indican que hay demoras en los acuerdos. Mucho de lo que ocurre está envuelto en el secreto y no sería sorprendente que emerjan nuevos escándalos.

La demanda es muy intensa. En Irak existen posiblemente las segundas reservas más grandes de petróleo del mundo. Además, el petróleo iraquí es barato de extraer. No hay capa de hielo permanente, arenas de alquitrán o prospección en las profundidades marinas. Para los planificadores estadunidenses es imperativo que Irak continúe bajo su control como un obediente Estado dependiente que albergue sus bases militares en el corazón de las importantes reservas energéticas.

Que ésa fue la causa principal de la invasión resultó siempre clara pese a los pretextos sucesivos de las armas de destrucción masiva, los vínculos de Saddam Hussein con Al Qaeda, la promoción de la democracia y la guerra contra el terrorismo que, tal como se pronosticó, se agudizaría drásticamente a raíz de la invasión.

En noviembre, esas preocupaciones se hicieron explícitas cuando el presidente George W. Bush y el primer ministro de Irak, Nuri Maliki firmaron una Declaración de Principios ignorando al Congreso de Estados Unidos y al Parlamento iraquí, así como a la población de ambas naciones.

La declaración dejó abierta la posibilidad de una presencia militar estadunidense en Irak que se prolongaría de manera indefinida. Eso incluiría, al parecer, grandes bases aéreas que están siendo construidas en diferentes partes del país y la “embajada” en Bagdad, una ciudad dentro de una ciudad, que no se parece a ninguna otra sede diplomática en el mundo. Esas instalaciones no van a ser construidas para después abandonarlas.

En la declaración se señaló también, de manera osada, que era necesario explotar los recursos de Irak. Se indicaba que la economía iraquí, esto es sus recursos petroleros, debe abrirse a la inversión extranjera, “especialmente a las inversiones estadunidenses”.

La seriedad de este compromiso quedó subrayada en enero, cuando Bush signó una “declaración firmada” indicando que rechazaría todo proyecto de ley que restrinja el financiamiento “destinado a establecer alguna instalación militar o base con el propósito de proveer el emplazamiento permanente de las fuerzas armadas de Estados Unidos en Irak” o a “ejercer el control de los recursos petroleros de Irak por parte de Estados Unidos”.

No resulta sorprendente que la declaración causó de inmediato objeciones en Irak, entre otros sectores, en los sindicatos, que sobreviven bajo duras leyes antilaborales que Saddam instituyó y que la ocupación preserva.

En la propaganda de Washington, quien está arruinando la dominación de Estados Unidos en Irak es Irán. La secretaria de Estado estadunidense Condoleezza Rice tiene una simple solución: los “ejércitos extranjeros” deben ser retirados de Irak: los de Irán, no los nuestros.

La confrontación por los programas nucleares de Irán aumenta las tensiones. La política de “cambio de régimen” del gobierno de Bush hacia Irán es acompañada de amenazas de fuerza (en ese tema ambos candidatos presidenciales se unen a Bush). La política, según se ha informado, también incluye acciones terroristas dentro de Irán. Según los amos del mundo, esas acciones son legítimas.

La mayoría del pueblo estadunidense está en favor de la diplomacia y se opone a la utilización de la fuerza. Pero la opinión pública parece irrelevante, y no solamente en este caso.

Una ironía es que Irak se está convirtiendo en un condominio estadunidense-iraní. El gobierno de Maliki es el sector de la sociedad iraquí más respaldado por Irán. El llamado ejército iraquí, que es apenas otra milicia, está en buena parte basado en la brigada Badr, que fue entrenada en Irán y luchó junto con los iraníes en la guerra entre Irak e Irán.

Nir Rosen, uno de los más astutos e informados corresponsales en la región, observa que el principal objetivo de los operativos de Estados Unidos y de Maliki, el clérigo Muqtada Sadr, tampoco es visto con simpatía por Irán. Sadr es independiente y tiene apoyo popular. Por lo tanto, es peligroso.

Irán “claramente respaldó al primer ministro Maliki y al gobierno iraquí contra lo que calificó de ‘grupos armados ilegales’ (del Ejército del Mehdi de Sadr) en el reciente conflicto en Basora”, señala Rosen. “Y eso no es sorprendente, dado que su principal representante en Irak, el Consejo Supremo Islámico, domina el Estado iraquí y es el principal respaldo de Maliki.”

En la revista Foreign Affairs, Steven Simon señala que la actual estrategia de contrainsurgencia de Estados Unidos “está acicateando las tres fuerzas que de manera tradicional han amenazado la estabilidad en los países de Medio Oriente: el sectarismo, el caudillismo y la mentalidad tribal”. El resultado podría ser “un Estado fuerte, centralizado, gobernado por una junta militar que recordaría” al régimen de Saddam.

Si Washington concreta sus objetivos, entonces sus acciones se justifican. Las reacciones son muy diferentes cuando Vladimir Putin tiene éxito en pacificar a Chechenia en un grado muy superior al que el general David Petraeus ha alcanzado en Irak. Pero de un lado están ellos, y del otro lado, nosotros. Los criterios son totalmente diferentes.

En Estados Unidos los demócratas se mantienen silenciosos debido al supuesto éxito de la ofensiva militar en Irak. Ese silencio refleja el hecho de que no hay críticas de la guerra basadas en principios. Para ese punto de vista, si alguien concreta sus objetivos, la guerra y la ocupación están justificadas. Y los acuerdos petroleros forman parte de esa justificación.

Pero lo cierto es que toda la invasión fue un crimen de guerra, en realidad, el supremo crimen internacional. Y difiere de otros crímenes de guerra en que abarca toda la maldad que sigue, en términos del juicio de Nuremberg. Ése es uno de los tópicos que no pueden ser discutidos, en el curso de la campaña presidencial, o en otra parte. ¿Por qué estamos en Irak? ¿Qué le debemos a los iraquíes por haber destruido su país? La mayoría del pueblo de Estados Unidos está en favor de la retirada de Irak. ¿Interesa su opinión?

© Noam Chomsky