Avui he tingut una gran alegría, he vist el bus ateu pels carrers de Barcelona amb la frase "Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i disfruta de la vida". Acostumat a veure de tot en els busos m'ha semblat un signe de normalitat que una associació privada "Ateus de Catalunya" es faci notar públicament.
El que no és normal és que hagi aixecat tanta polèmica, que l'Església catòlica l'hagi contestat aïradament i que molts creients cristians, catòlics, musulmans i altres es sentin ofesos. Tant legítim deu ser que uns diguin que Déu existeix com que altres diguem que no, és una simple qüestió dialèctica entre la raó i la fe que fa més de 2000 mil anys que dura.
Tampoc es pot considerar normal la influència de l'església catòlica en el si de la societat catalana i espanyola. No hem d'oblidar que aquesta va ser la inspiradora de la dictadura feixista més mortífera, el franquisme, i que en l'actualitat encara exerceix un domini social capaç de mobilitzar els seus fidels en contra de les decisions d'un Govern democràtic i que vol imposar a la resta de la societat el seu pensament i la seva moral.
L'Estat encara no s'ha desempallegat de la influència de la religió en els actes públics o en les preses de possessió dels ministres ( encara hi ha la presència del crucifix com a guardià de les essències espirituals). Fins i tot en l'ensenyament públic encara s'imposa la presència de la religió en el currículum impartida per professorat escollit pels bisbes.
Aquesta és una església que vol imposar la seva moral en les lleis que emanen del Parlament: volen prohibir l'avortament que és una decisió lliure de la dona i també estan en contra dels anticonceptius. Tampoc accepten les relacions sexuals si no es tenen dins el matrimoni que, evidentment, no pot ser de persones homosexuals. Una cosa és que no ho vulguin per a ells, que es respectable, i l'altre és que ho vulguin imposar a la resta de la societat, que és inacceptable.
Evidentment ser ateu no es cap garantia per disfrutar de la vida i ser feliç, com tampoc ho és creure en Déu. El que jo interpreto del missatge de l'anunci és que viure sense la càrrega d'un Déu que justifica guerres santes, o el terrorisme, o que no accepta els preservatius com una eina eficaç per combatre el SIDA, o que limita la llibertat de les persones en relació al seu cos o a la seva orientació sexual, o que justifica matances perquè creuen que són el poble escollit pel seu Déu, deu ser més fàcil i et permet disfrutar més.
Les creences són una opció lliure i personals de cadascú. Jo respecto els creients, el que no accepto és que em vulguin imposar les seves creences, per això la religió i la seva pràctica s'ha de situar en l'àmbit privat, personal i de cap de les maneres ha de formar part de l'espai i la vida pública i menys de les institucions democràtiques.
En definitiva, tal com estan les coses jo fins i tot crec que haurien d'haver suprimit la primera paraula de la frase per ser més fidels a la raó.
0 comentarios:
Publicar un comentario